Sobre mapes de pressió i temps sinòptic

Els mapes de pressió a superfície mostren la pressió atmosfèrica al nivell mitjà del mar (MSL), normalment en hectopascals (hPa) o mil·libars (mb). Les línies d'igual pressió són les isòbares; es dibuixen típicament cada 2, 4 o 5 hPa. L'alta pressió (anticicló) s'associa a aire descendent, sovint cel clar i vents febles; la baixa pressió (cicló/depressió) a aire ascendent, núvols i precipitació. Els patrons de pressió condueixen vent i temps a escala sinòptica (OMM; NOAA).

El vent bufa aproximadament al llarg de les isòbares a l'atmosfera lliure (equilibri geostròfic), amb baixa pressió a l'esquerra a l'hemisferi nord (llei de Buys Ballot). Un espaiat més estret d'isòbares significa gradient de pressió més fort i vents més forts. Els fronts (fred, càlid, oclòs) sovint es troben en corbes de baixa pressió i marquen límits entre masses d'aire. Els serveis meteorològics nacionals i agències com el Weather Prediction Center de la NOAA produeixen i actualitzen aquestes anàlisis (NOAA WPC; OMM).

Els mapes d'aquesta pàgina poden provenir de la NOAA o d'altres proveïdors. Són útils per entendre el temps a gran escala; per a prediccions i avisos locals consulteu sempre el vostre servei meteorològic nacional.